Manifest

PRINCIPIS I PROPÒSITS DEL COL·LECTIU RUBÍ ESPAI COMÚ #cREC

1. L’espai públic és un component essencial de la ciutat.

Hom considera que les ciutats són simples aglomeracions d’edificis (residencials i no residencials), aglomeracions suficientment extenses com per a adquirir l’estatus de “ciutat”. Les ciutats, però, no només es conformen d’edificis d’ús privatiu (els habitatges, les oficines, els locals comercials…). Les ciutats es conformen, també, o sobretot, d’espai públic. Els carrers, les places, els parcs urbans, els equipaments municipals… són espai públic. L’espai públic és un component essencial de la ciutat perquè bona part de les relacions socials (de conflicte, de convivència, de cooperació, de participació, etc.) es produeixen en aquest espai. L’espai públic fa la ciutat. La ciutat és urbs (espai construït), civitas (espai cívic) i polis (espai polític). L’espai públic travessa aquestes tres dimensions, perquè representa una bona part de l’espai urbà construït, perquè en ell s’hi produeixen bona part de les relacions socials, i per què és un dels escenaris fonamentals de la participació política de la ciutadania.

2. L’espai públic és un bé comú.

Allò que distingeix l’espai públic (en contrast amb l’espai privat) és el seu caràcter de “bé comú”. Ningú no pot fer-ne un ús privatiu ni excloent. Tret de casos excepcionals, tothom té dret a estar i a transitar per l’espai públic. Per això l’espai públic és de tots i de ningú al mateix temps. Això és el que fa que l’espai públic sigui tant atractiu, i a la vegada potencialment conflictiu. Els comportaments abusius i irresponsables en l’espai públic poden generar un gran malestar col·lectiu. Per això cal que l’activitat en l’espai públic sigui regulada i controlada per les administracions. Però amb això no n’hi ha prou. Com a bé comú, l’espai públic exigeix a tota la ciutadania una actitud de corresponsabilitat. La qualitat de l’espai públic depèn, en bona mesura, del grau de compromís que la ciutadania assumeix respecte les funcions de supervisió, cura i millora d’aquest espai. Si se supera un cert llindar, la presència excessiva de les institucions en l’espai públic pot desincentivar la responsabilitat ciutadana, coartar les energies socials i les llibertats individuals.

3. La qualitat de l’espai públic és determinant per a la qualitat de vida

La qualitat de vida de les persones es juga en diferents fronts: en el treball, en l’habitatge, en el consum, en les relacions d’amistat i familiars, en els serveis públics… però també en l’espai públic. En la societat del consum, valorem desmesuradament la qualitat dels nostres béns privats (la casa, els electrodomèstics, el cotxe…). Bona part dels nostres esforços quotidians, de fet, se centren en adquirir, mantenir, ampliar i millorar els nostres béns particulars. La qualitat de l’espai públic, però, pot ser tant o més determinant per a la nostra felicitat que no pas la d’aquest tipus de béns particulars. Espais verds, arbres que fan ombra, places amb jocs infantils, carrers sense cotxes, bancs i cadires per a seure-hi, absència de barreres arquitectòniques, art urbà, activitats culturals al carrer… són aspectes que milloren significativament la nostra vida quotidiana. L’espai públic té funcions i valors educatius, convivencials i d’intercanvi, participatius… Com a societat, faríem bé de reorientar una part dels nostres esforços quotidians cap a la promoció i la millora de l’espai públic, enlloc d’obcecar-nos amb els nostres respectius espais particulars.

4. La qualitat de l’espai públic contribueix al desenvolupament econòmic urbà

Les ciutats ordenades i que donen valor als seus espais públics són ciutats més ben posicionades per al desenvolupament econòmic i per al sorgiment de noves activitats. Per exemple, tot i les reticències de certs sectors veinals i comercials, la minimització del trànsit motoritzat en els centres urbans ha estat, en termes generals, un important motor de dinamització del teixit comercial, reforçant la competitivitat del petit i mitjà comerç envers les grans cadenes que s’aglutinen en els centres comercials a les perifèries de les ciutats. La mateixa estratègia de minimització del trànsit motoritzat i de l’aparcament en superfície ha permès generar noves àrees de centralitat urbana en algunes ciutats, generant nous pols de desenvolupament econòmic i comercial que contribueixen a l’equilibri territorial dins de cada ciutat. En termes més generals, la disponibilitat d’espai públic de qualitat, sigui en forma de places, carrers o equipaments, afavoreix les relacions socials que, al seu torn, possibliten l’emergència de processos d’innovació social com els horts urbans, les xarxes d’intercanvi solidari, els bancs del temps, els bancs d’aliments, etc., processos que prenen una especial rellevància en un context de crisi econòmica com l’actual.

5. La crisi actual ens porta a revaloritzar l’espai públic.

En el context de la bombolla inmobiliària, l’urbanisme dels darrers temps ha centrat bona part dels seus esforços en la promoció i l’acompanyament del creixement de les ciutats. L’expansió urbana ha estat durant tot aquest temps una font importantíssima de generació de rendes privades, d’increment dels recursos públics i d’atracció cap al territori de noves infraestructures, serveis i equipaments. L’esclat de la bombolla ha comportat que aquestes dinàmiques de creixement s’hagin aturat en sec i per un temps indeterminat. En realitat, aquesta situació obre una finestra d’oportunitat: en aquest nou període que s’enceta, els esforços s’haurien de situar molt més en la ciutat construïda que no pas en la ciutat per construir. Petites intervencions a l’espai públic, com per exemple la vianalització de carrers o la promoció d’usos ciutadans dels buits urbans, poden comportar millores significatives en la qualitat de vida de les persones i en el benestar de les comunitats, amb un cost relativament baix per a les arques públiques. Els valors i els comportaments socials estan canviant en aquest context de crisi. Intangibles com la qualitat de l’entorn urbà adquiriran molta més importància que no pas en el passat.

6. La revitalització de l’espai públic urbà reclama un nou urbanisme participatiu i transversal.

L’urbanisme oficial, l’imperant en la majoria dels Ajuntaments durant les darreres dècades, ha adquirit un seguit de vicis que cal superar. A més a més d’expansionista, ha estat un urbanisme prepotent, tant respecte la ciutadania (a qui l’ha marginada per no considera-la tècnicament competent) com respecte la resta de les disciplines socials (de les que no ha considerat que en pogués aprendre res). L’urbanisme oficial ha de fer un acte d’humilitat, reconeixent la seva part de responsabilitat en la promoció d’un model de creixement urbà que ha fracassat. La revitalització de l’espai públic a les ciutats reclama un nou urbanisme participatiu i transversal, obert al diàleg amb la ciutadania i amb la resta de les disciplines socials. Més enllà de l’urbanisme oficial, avui estan proliferant col·lectius d’arquitectes que, sumant energies amb altres tipus de professionals (geògrafs, sociòlegs, politòlegs, treballadors socials…) i rememorant experiències passades (com les dels plans populars) han fet una aposta decidida per a acompanyar processos d’innovació urbana liderats pels moviments socials, dels que també en formen part. Tal i com van mostrar els moviments veïnals dels anys 70, l’aliança entre col·lectius tècnics i socials pot ser un motor d’importants transformacions socials i urbanes.

7. L’urbanisme participatiu reclama una ciutadania compromesa.

No n’hi ha prou a demanar a les institucions que obrin les portes a la participació. El risc que correm és que un cop s’obrin les portes, no hi hagi prou gent que hi vulgui entrar. No n’hi ha prou a reclamar que les institucions intervinguin. Les institucions es troben sobrepassades per la magnitud dels problemes socials i per la creixent escassetat de recursos. Alhora, però, les institucions locals es mostren en termes generals receptives davant de les noves idees que provenen de la societat. La promoció dels usos ciutadans dels buits urbans, per exemple, és una idea que prové dels moviments socials i que un nombre creixent d’Ajuntaments comença a assumir. La crisi reclama innovació social, i aquesta només es pot produir quan la gent s’organitza, pensa i actua col·lectivament. La cooperació ciutadana és ara més necessària que mai. Els processos de millora de l’espai públic urbà reclamen una ciutadania compromesa i proactiva, que posi llum sobre els problemes, faci propostes i, fins i tot, emprengui intervencions directes sobre aquest espai. Entre l’espai públic de qualitat i la ciutadania activa i compromesa s’acostuma a produir una relació de retroalimentació.

IDEES I PROPÒSITS

El Col.lectiu Rubí Espai Comú (CREC) es fonamenta en el compromís amb la millora de l’espai públic a la nostra ciutat.

Aquest col·lectiu es posa en marxa a partir d’una inquietud compartida per la insuficiència d’espai públic de qualitat a la nostra ciutat . Lluny de voler adoptar una posició merament reivindicativa, però, ens proposem exercir el nostre compromís amb la millora de l’espai públic rubinenc a partir de tres grans línies d’actuació: 1) l’observació i l’estudi de l’espai públic de la ciutat, a partir d’instruments com la cartografia, la fotografia, el vídeo i el treball etnogràfic; 2) la formulació de propostes per a la millora de l’espai públic, a partir dels diagnòstics realitzats i de l’exploració d’experiències d’altres ciutats (del nostre entorn i de tot el món) que ens puguin servir com a referent; 3) la realització d’intervencions directes sobre l’espai urbà, seguint la lògica de l’urbanisme tàctic (també conegut com a urbanisme de guerrilla o urban hacking).

CREC és un col·lectiu autònom, amb vocació d’incidència i predisposat a la dissidència.

Aquest col·lectiu neix amb la voluntat d’integrar persones preocupades i compromeses amb la millora de l’espai públic rubinenc. Ens afirmem en la idea de la autonomia respecte qualsevol altre partit, entitat o moviment social, malgrat que estiguem disposats al diàleg i a la col·laboració amb tothom i que el col·lectiu estigui obert a la participació de qualsevol persona que comparteixi les seves inquietuds i els seus principis. Volem tenir capacitat d’incidència sobre les polítiques a la ciutat, sobre la base del rigor de les nostres anàlisis i propostes. Estem oberts al diàleg i a la col·laboració amb les institucions. Però també estem predisposats a la dissidència quan considerem que les polítiques institucionals (per acció o per omissió) atempten contra la qualitat de l’espai públic a la nostra ciutat.

CREC fa una aposta organitzativa per la horitzontalitat i la participació activa en les xarxes socials.

CREC neix de manera molt informal, i pretén mantenir aquesta informalitat com un dels seus principis organitzatius bàsics. La informalitat comporta la renúncia expressa a estructures jeràrquiques de representació i de presa de decisions. Tot es discuteix i decideix col·lectivament dins del grup. A més a més, pretenem combinar la presència en l’espai públic físic i virtual en la mateixa intensitat. L’experiència ens demostra que entre el món digital i el món urbà hi ha múltiples punts d’intersecció. El col·lectiu es vol ubicar en aquests espais d’interesecció, aprofitant tot el potencial de les xarxes socials per a difondre les nostres idees i per a interactuar amb altres persones de la ciutat i de tot el món.

DECÀLEG

Col·lectiu Rubí Espai Comú (CREC) parteix d’una determinada concepció ideològica de l’espai públic, assentada en els principis de la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i la radicalitat democràtica. Més concretament, defensem un espai públic que atengui als següents principis:

  1. Espai d’ús comú, resistent davant de processos privatitzadors de tot tipus; al contrari, defensem la recuperació d’espais privats per a l’ús comú (com els buits urbans)
  2. Espai digne, net i endreçat, agradable per a estar-s’hi i per a passejar-s’hi, però mai a costa de l’exclusió de cap col·lectiu (ètnic, social, cultural, etc.)
  3. Espai inclusiu, particularment respecte aquells col·lectius més vulnerables (persones grans, infants, persones amb discapacitats, ciclistes, esportistes, etc.)
  4. Espai feminitzat, on prevalguin les necessitats i sensibilitats femenines per sobre de les masculines (entenent com a “sensibilitats femenines” la preferència per caminar, l’ús del transport públic, el passeig amb els infants, la disposició a aprofitar l’espai públic per a relacionar-se amb altres persones, etc.)
  5. Espai intercultural i intergeneracional, afavoridor de les relacions de reconeixement mutu i d’intercanvi entre col·lectius culturalment i generacionalment diversos; amb especial sensibilitat per a les necessitats dels infants, de les persones joves i de les grans.
  6. Espai serè i saludable, on la presència del trànsit motoritzat i de l’aparcament en superfície es redueix a la mínima expressió possible;
  7. Espai relacional, orientat a afavorir l’estança i la relació entre persones i col·lectius diversos, i no només el pas dels vianants
  8. Espai culturalment actiu, promotor de diferents expressions artístiques, culturals i d’innovació i emprenedoria social; promotor, entre d’altres coses, del lliure accés a la informació a través de la xarxa (wifi lliure)
  9. Espai participatiu, afavoridor de la participació activa de la ciutadania en allò comú;
  10. Espai de qualitat per a tothom, distribuït en tot el territori urbà, i no restringit a determinats carrers, barris o el centre de la ciutat.
Anuncis

Una resposta a Manifest

  1. Retroenllaç: Neix el Col·lectiu Rubí Espai Comú | #RubíEspaiComú

Fes un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s